Letra de Prou - Ester Formosa

La ciutat sabem que ens pesa,
que hi ha massa gent en guerra,
que �s dif�cil abrigar-se,
que hi ha poc amor que ens besa,
que anar al bar �s castigar-se
a estar sol com els poetes,
que els amants s�n mans molt buides
per� poden ajudar-se,
pujarem junts les muntanyes
fins els n�vols
fins els �ngels
trobarem dins els misteris
l'aliment de les entranyes,
l'amor pel qual tu t'afanyes.

Prou, prou de plorar
no et puc veure tremolar,
prou, prou de plorar
que la pena ens vol cremar.

S� bastant del teu silenci
cercant or entre la brossa
i vivint de somnis dol�os
que sembla que ning� pensi.
Tamb� s� de la pobresa,
la teva superviv�ncia,
un punyal que no es vol veure
per no caure en la tristesa.

I estem tots entre gent trista,
que no pot trobar refugi,
https://www.coveralia.com/letras/prou-ester-formosa.php
que s'afanya en l'honradesa
i t� la teva ferida
i tamb� com tu no crida.

Prou, prou de plorar
no et puc veure tremolar,
prou, prou de plorar
que la pena ens vol cremar.


Volarem per on no deixin,
arribant a nous planetes
que ens ensenyin a ajudar-nos
perqu� nous amors ens neixin.
Nous miracles, noves pistes
que revoltin, que revifin
que somriguin, que netegin
els auguris pessimistes.
Volarem a gran al�ada
des del llit, per entre els cotxes,
com els ovnis, com les fades
dins de la ciutat trencada
volarem a gran al�ada.

Prou, prou de plorar
no et puc veure tremolar,
prou, prou de plorar
que la pena ens vol cremar.