Letra de La Despentinada - Macedonia

La despentinada �s una iaia amb mala bava
que viu sola en una casa que fa por
des de la finestra treu un ull i espia als nens
que tiren pedres als seus arbres llimoners

diuen que una fera va robar-li el cor

va casar-se jove amb el m�s guapo de la colla
tres anyets vivint un conte delici�s
sempre riallera aparentava est� contenta
per� el guaperes la tractava malament

diuen que la fera va menjar-se a la donzella
i va estripar aquell conte tant meravell�s

I ara que ja no t� cor, va donar-lo tot a un boig,
ara que no li queda amor, ara viu buida de tot
I ara que ja no t� cor, va emportar-se'l tot un boig,
ara que no li queda amor, ara viu buida de tot

https://www.coveralia.com/letras/la-despentinada-macedonia.php
va dir ad�u al m�n, i es va tancar despentinada
i espatllada per un monstre molt dolent
va dir ad�u al m�n presonera de les flors
del seu jard� que mai m�s no han fet cap olor

diuen que es perqu� les ha regat amb el seu plor
la despentinada ha plorat molt

I ara que ja no t� cor, va donar-lo tot a un boig,
ara que no li queda amor, ara viu buida de tot
I ara que ja no t� cor, va emportar-se'l tot un boig,
ara que no li queda amor, ara viu buida de tot

I ara que ja no t� cor, va donar-lo tot a un boig,
ara que no li queda amor, ara viu buida de tot
I ara que ja no t� cor, va emportar-se'l tot un boig,
ara que no li queda amor, ara viu buida de tot