RE
Benvolgut, permet-me suposar
                                                       LA
que, malgrat que no haguem gaudit de presentaci� oficial,
                     SOL                RE
m�s o menys, aix� com jo, est�s assabentat
                   SIm                     LA
de la meva exist�ncia, de les coses que faig.
                       RE
Benvolgut, jo ho reconec, qu� hi far�, covard de mi?
                                               LA
No �s que siguis cada tarda el meu tema preferit,
                      SOL                    RE
vostres s�n les promeses que ning� ja complir�,
               SIm                               LA
vostres les nits que els tel�fons no paraven de sonar.
                              RE
Per� s� que et vaig veient en discos que al final no et vas endur
                                                           LA
i alguns quina meravella, i alguns que mai tindr�s prou lluny,
                      SOL                    RE
benvolgut, i en un somriure que fa sola caminant
                      SIm                    LA
i en aquella foto antiga oblidada en un calaix:
       SOL             LA       RE       SOL           LA           RE
Heu parat una furgoneta aprofitant la vista privilegiada d'una ciutat.
           LA                                 SOL              RE
Tu assenyales l�absis rom�nic d�una catedral i sou joves i forts!
      SIm        SOL                LA
I sentiu l'eternitat al vostre davant!
     SIm                SOL             LA             RE
I, benvolgut, ni sospiteu que gent com jo estem esperant.
RE
I que simp�tics que se us veu, i quin mal devia fer,
                                                    LA
i m�ho imagino -o ho intento- i t�asseguro que comprenc
                       SOL                        RE
que encara avui, sense remei, tot trontolli un segon
                       SIm                    LA
quan un amic, amb bona fe, pronuncia el vostre nom.
                               RE
Per� vull pensar que tot va b� i que no enyores aquells temps,
                                                        LA
que fins i tot en recordar no saps per qu� per� est�s content
                        SOL                       RE
i vas veient coses pel m�n que t�estan agradant tant
                        SIm                      LA
i agraeixes que entre els dos em f�ssiu cr�ixer amagat.
https://www.coveralia.com/acordes/benvolgut-manel.php
                   RE
Amagat en mentidetes, en dubtes emprenyadors,
                                      LA
en cada intu�ci� fuga� d�una vida millor,
                       SOL                       RE
amagat en �som molt joves per tenir res massa clar�,
                      SIm                          LA
amagat en �no s� qu� �s, per�, nena, no puc respirar�.
         SOL                  LA                 RE
Ai, benvolgut, que estrany si un dia et van fer mal
        SOL           LA               RE
el meu amor, la meva sort, les meves mans
         LA                       SOL         RE
o el meu dit resseguint-li la columna vertebral!
       SIm              SOL             LA
Benvolgut, que ha arribat i es vol quedar!
       SIm                    SOL             LA                RE
Ai aquests dits, no s�n senzills, de gent com jo que estava esperant.
                     RE
Benvolgut, ho deixo aqu�, que s� que ets un home ocupat.
                                       LA
Suposo que �s moment d�acomiadar-me esperant
                       SOL                        RE
no haver-te emprenyat massa, no haver semblat un boig,
                      SIm                        LA
que la for�a ens acompanyi, ad�u, fins sempre, sort!
                   RE
Per si un dia ens creuem ja em disculpo, que em conec,
                                      LA
far� d�home seri�s, esperar� darrere dret
                      SOL                              RE
mentre tu li fas brometa, �veig que ara els busques alts�,
                     SIm                   LA
mentre tu et reivindiques com molt m�s elegant.
                                            SOL
Farem ad�u i marxarem i ella em dir� que t�ha vist vell i,
      LA                        RE
pas a pas, ja estar�s tan lluny
        SOL                             LA               RE
com el cret� que abans d�entrar a Hist�ria li tocava el cul
         LA                              SOL           RE
arrambant-la contra els arbres del costat d�un institut.
        SIm                SOL          LA
Ai, pobrets meus, com s�haguessin espantat,
        SIm                     SOL
si entre els matolls, sortim tu i jo dient
                  LA                RE
�ei, aqu� els senyors, estem esperant.
               SIm      LA               RE
Xicots, aneu fent lloc, que estem esperant�.